#114

lobo de mar
Marino viejo y experimentado en su profesión.

ni tan tan ni tan poc

no tinc problemes greus amb el sexe_
no en practico en un excés nociu ni me'n falta
durant temporades massa llargues_
no em serveix per suplir altres carències ni
em pesa més del compte_
no li faig fàstic a gaire coses, sóc oberta de mires
i m'obro de cames amb certa simpatia_
no busco homes _ni dones_ ideals, ni d'un carisma estrepitós,
no perdo el temps cercant un punt lluminós d'intel·ligència,
ni una conversa més que decent_
acostumo a triar sense cap premissa especial,
(sempre he estat una persona que menja pels ulls i
que sempre deixa el plat buit a taula)
és cert, que el meu filtre es va fent més gran a mesura
que ingereixo més alcohol i la nit es fa més fosca_
però en cas d'equivocar-me i no haver pogut aturar-ho
a temps, tampoc en faig un drama_
el sexe m'agrada bastant i molt, i
encara ara, em fascina com el primer dia_
el sexe amb desconeguts és ric en sensacions i
té camins inescrutables que fan de l'acte un llibre
de Escoge tu aventura_
el sexe amb amics és una passeig, un pícnic al costat del riu,
una migdiada d'estiu que no sorprèn, que no aventura, però un
plaer únic, tranquil, un acte conegut, d'amor fraternal,
que fa de les relacions una habitació pròpia_
el sexe amb amor és un buit en l'univers, el nostre taló d'Aquil·les,
indesxifrable, incomunicable, instantani, efímer, dolorós
com una daga, plaent que treu l'aire, un temple, un niu,
tornar a néixer, morir i no poder explicar-ho.
el sexe amb un mateix és el joc més divertit que han
inventat mai, que de petits no t'expliquen, i que,
amb una mica de sort, ho descobreixes a temps_i
aquell dia, aquell dia et canvia la vida.

amant de desconeguts, amiga d'amics, ferida d'amor
i desamor, i artista complaent d'una mateixa, no faig
del sexe una bandera però sí un bé necessari que no
pesi a tots ni a ningú, que ens col·loqui en fila i ens
mostri tal i com som: cos i ment.
Perquè el sexe és el plaer de no buscar res més que plaer.

dimarts de merda li direm

no et passa mai que tens dies en que penses que
la resta del món
és
molt més
feliç
que
tu?
avui és el dia.

8 de mayo

vull aquesta cançó i no hi ha manera

viure a elm street

la por que no em deixa dormir a les nits
s'apropa tan a l'emoció que em desperta als matins,
que no aconsegueixo concentrar-me_
cada dia canvia, tot és diferent i es transforma
a una velocitat que no em deixa temps per
acostumar-m'hi, per saber,
per agafar el toro per les banyes_
miro molt a la gent, i molt detingudament,
ells tenen por? tenen por de les mateixes coses que jo?
tenen problemes? els mateixos que els meus?
massa coses, massa pensaments, massa gent,
massa massa_i no fixo el punt concret_
dispersió greu que m'arrenca sospirs pernoctats
i gemecs de dies d'infància en què
l'únic que em feia por era en freddy krueger.
ja no sento les seves ungles esgarrapar canonades,
ni el seu riure sota el meu llit, ja no veig la cara
plena de queloides travessant la meva paret,
ni el seu gersei de ratlles al fons de la meva banyera_
ara em sento el batec del cor i el silenci després
de demanar per algú_
i ara l'únic que penso és que
el dia que torni a tenir por d'en freddy krueger,
tornaré a dormir per les nits.