t'he estat esperant rere aquest arbre i malgrat sigui de nit
puc veure't molt bé_em fa mandra obrir la boca
i em quedo ben quieta fins que se m'assequen els llavis_
estàs estàs ple, brilles, i la teva pell s'assembla molt a
la meva_m'escupo a la mà i faig el possible perquè t'oblidis
del soroll que, a la fi, ens envolta_
continuo callada_però no tan quieta,
em mullo els llavis i et beso una sola vegada, fins que
empasses l'última paraula, tanques els ulls_i tornes
a morir-te al meu costat_
No hay comentarios:
Publicar un comentario