gràcies

per ajudar-me a acabar millor aquesta diada!

aquesta pel·lícula ja l'he vista

és fosc però et reconec_m'he perdut però no em fas por_
t'he estat esperant rere aquest arbre i malgrat sigui de nit
puc veure't molt bé_em fa  mandra obrir la boca
i em quedo ben quieta fins que se m'assequen els llavis_
estàs estàs ple, brilles, i la teva pell s'assembla molt a
la meva_m'escupo a la mà i faig el possible perquè t'oblidis
del soroll que, a la fi, ens envolta_
continuo callada_però no tan quieta,
em mullo els llavis i et beso una sola vegada, fins que
empasses l'última paraula, tanques els ulls_i tornes
a morir-te al meu costat_

emborratxa_da

el plaer tan absolut de sentir-se ple,
de donar voltes i voltes amb
gent_meravellosa (que ho sou tots)
i quedar-te sol i arribar a un bar,
seure a una barra i que el cambrer
_que parla un idioma molt llunyà al teu_
et convida a un xupito i rius
i dones les gràcies i somrius
i els que entren al bar, et miren estrany
_perquè estàs sola a la barra i somrius_
et fan un tall de pestanyes i penses,
mira. tu, a aquest me'l follaria_
però dos segons després penses en el demà
_demà_ i en nina simone
_sempre penses en nina simone_
i et dius que qualsevol condò malgastat et farà mal_
i surts del bar, amb l'ampolla de vidre
_qui em (al carrer robadors) dirà que és il·legal_
i puges a casa, i l'únic del que tens
ganes és d'escriure i et dius
a tu mateix
jo hi sóc
per tenir
-me

somnis d'infància

jo volia ser bob dylan i
estar fins els ous de tot_

el cel sobre barcelona