ara que ho penso

tinc sort que ja no sóc fora,
que no m'agafa per sorpresa_
que ja sé el que hi ha
i que de tot se n'apren_

tinc la sort de saber que existeix
el punt, la coma, el punt i final, el punt i coma,
el punt i seguit__________________.
quin neguit, quin neguit
el que reben els que no poden_i dolen_
quina tèbia sabiesa,
la del que em besa i em diu: vine,
que vinguis!_que jo sé com surt la cosa
si l'expliques amb totes les lletres, amb un do_mi_sol_

tinc la sort
de saber qui s'amaga aquí sota
el llençol,
i si no m'equivoco... crec que sí...
que ja t'havia vist en alguna banda_
ai espera que, de sobte, no em surt el teu nom...
et deies... et deies... ja m'enrecordo!
_quina sort.