un punt de vista

fins i tot si forço la vista
tot em sembla igual de bonic_
el fred, les escombraries pel mig del carrer,
els genolls de les àvies, els coloms amputats,
els moments que no van arribar mai i els
que tornen com un dinar pesat de diumenge_
porto pantalons estripats_però ja no tinc tretze anys_
ja no els tinc_ens tinc més que el doble_
i tot continua igual de bonic_
ah, però amb banda sonora millora moltíssim_
però com, malgrat tot, em canso de tot,
maleïda impaciència,
les cançons tansols duren uns pocs segons
per deixar pas a la següent i a la
que va després de la següent_
només una frase, un parell de notes,
mig compàs_
no necessito res més, per veure-ho tot
tan bonic_

johannes sempre torna

no chilles que no oigo al cantante

aguanto la resaca sobre una garganta sin voz
y unos hombros contracturados_
me pitan los oídos y pienso en quién puede
_ahora mismo_
(en una hora tan intempestiva como las 15'36)
hablar mal de mí_
forzando un poco la máquina, hago un recuento
de las personas con las que_me_topé_ayer______noche
y acabo haciendo una larga lista.
los codazos, pisotones e improperios
son, entre otras,
mis armas de expansión masiva
en esta nocturna ciudad lúdica_

a pesar de recorrer rincones en los que no
había lugar para todos_
la sensación y el momento
fueron inmejorables

!

ffffound

quan dormo sóc leonard cohen

gairebé no ho recordo però sé que va ser ahir_
aquella sensació, aquell moment,
tal neguit i sorna_
un punt concret en la vida de l'altre_
de cop, sobrepasses els teus límits externs i interns
i passes a formar part de la vida d'un altre_
de front?_darrere?_dins?_a la vora?_incorregible?
sigui com sigui_et teletranpsortes i
deixes la teva forma natural per ser la d'aquell_
que el coneixes i t'atreu_que ignores i t'atemoreix_
aquell que sap on caure quan tu no hi ets_
el que no sap aixecar-se si algun dia faltes_
aquell que ets tu i no_
aquest que és ell quan vol_
trobo que va ser ahir, malgrat no ho recordi_
m'hi vaig trobar i vaig sentir-ho_
avui_plou.

cançó_45

#80

rabo de nube
Columna de agua o vapor que se eleva sobre el mar con movimiento giratorio por efecto de un remolino de aire.

males notícies?

em llevo sense despertadors_
el meu carrer increíblement en silenci
(vaja, al menys no criden)
m'aixeco, em poso una samarreta,
vaig a la cuina i em preparo el cafè, les torrades...
encenc l'oridnador, esmorzo, escolto música,
llegeixo el diari i m'informen:
dover reaparece.
mare de déu, me'n tonro al llit.

vértigo

me impacta el paso del tiempo
y, a veces, lloro.
sigo al borde del precipicio
y, a veces, dudo.
siempre hay ahí detrás
alguien que supervisa mi camino
y, a veces, lo olvido.
ahora que no hay marcha atrás,
cojo aire y valor.
si lo hice una vez,
puedo repetirlo.
aunque, a veces, sufro
siempre__________________salto.

SSSSSSSSSSSSSSSSUBLIM!

sala_bikini

ja porto massa dies sense música en directe_
el cos m'ho demana_
avui el farem feliç

_a total realitat

sí, ho reconec_sóc de fàcil emoció,
tinc l'ànima dèbil i les sensacions a flor de pell_
l'estòmac se m'encongeix_la respiarció es talla_
els ulls s'aigualeixen_els cabells se m'ericen_
la pell es metamorfosa_els colors em pugen_
poden ser les cançons que m'agraden,
les postes de sol que no acaben, l'arrós a banda,
l'himne de la verge de la cinta, la familia tortosina,
l'aigua llisa que no cobreix, el vi blanc, el cafè sol
amb el vi blanc, els articles absurds, els jocs que no quallen,
els records que no es recorden, el riure constant, els
pastissets, la baldana, el delta, els ocells,
el cap de setmana ben lluny_
pot ser tot això_però
us diré perquè no us equivoqueu,
que us estimo amb total desmesura