em_teniu_el_cor_robat

_gràcies

el universo de nuestros secretos

mayo sólo trae cosas buenas
y sólo tiene una banda sonora

cançó_40

#75

matasuegras
Tubo enroscado de papel que tiene un extremo cerrado, y el otro terminado en una boquilla por la que se sopla para que se desenrosque bruscamente el tubo y asuste por broma.

dissetdemaig

ai tu 28! que sí, que ja ho sé, que 28 no són ná
que sóc jove, un pimpollo, que n'hi ha
que són més grans que jo_ i què!?!?
jo en faig 28
i mare_de_déu_quin_drama,
que em faig vella, que ja tinc arrugues, que fan mal els ossos,
que les ressaques duren més, que seure al terra és d'agosarats,
córrer de valents i recordar d'inconscients_
que les arrugues aniràn a més, que no s'atura,
no s'atura el temps, ni per mi ni per tu
ni per l'altre, però osti tu que són 28
i s'apropen els 30, però encara queda_encara queda...
i bé, si més no una excusa per brindar, celebrar, per
dinar al sol amb la familia, amb la meva, amb la millor,
amb el més important que tinc, amb els que encara
recorden quan el serrell em tapava la cara, els que
em parlen com a saripun, monstruo, hermana, hiji,
els que em miren amb desconfiança cada cop que
afegim una espelma, 28?_ sí mami ya tengo 28.
una excusa per a que la gent m'abraci_que m'encanta,
per a que tots somriguin, beguin, cridin,
que es reuneixin, que em diguin coses boniques,
que cantin, que ballin, sí, ballar! ballar!
com sempre hem fet, sota el sol del migdia,
sota el cel fosc de nit_sota qualsevol circumstància,
perquè els anys passen, jo faig 28 però tots segueixen aquí_
els que no fallen cap any_ni un,
els que creuen mitja europa,
els que es fan creus de que faci 28_28!
però, bé, vaja_cap problema tu, ara ja ho sé,
ara ja m'hi he acostumat, ara ja ho tinc,
no me n'oblido, no, m'ho apunto___________28.

pág. 55

"(...) y una amplia sala de estar donde Major se instalaba con una bata de seda a escribir su último relato breve hemingwayano: es un tipo colérico, de rostro colorado, rechoncho, que odia a todo y a todos, y que a veces sonríe cálida y agradablemente al mundo cuando la vida de verdad le hace frente con dulzura durante la noche."

en el camino, jack kerouac

qué lugares

cançó_39

d'un vespre de dilluns a un matí de dimarts

per què serà que vaig enllestir la feina a l'hora justa?
com vaig ser capaç de reunir totes les energies
d'un dia esgotador per fer una birra_de_vespre?
va ser la temperatura, que acompanyava tant,
la que em va accelerar el pas?
qui va afavorir l'entorn amb una barra
buida i afable_només per nosaltres?
que portaria la cervesa que,tot i que floral, va convidar a una altra cervesa?
com és que la companyia de inmillorable va esdevenir ideal?
deuria ser la gana la que ens va arrossegar a allargar la nit?
com és que d'un entrepà a un gintonic només cal un "nem"?
quin glop, quin emsent o adveració, quina trobada accidental,
quin acudit dolent va demanar la segona copa?
qui em mana tranuitar el primer dia de la setmana?
buf!

*ffffound

pág. 39

"El mar no tenía límites y reverberaba en cada una de sus escamas. Alrededor, el horizonte se difuminaba en una leve bruma. A la izquierda, más que distinguir, se podía imaginar el pálido dibujo de unos perfiles montañosos: quizá fueran nubes. Casi todos los pasajeros estaban adormecidos en las tumbonas. En el resuello de la navegación pesaba el álgido mediodía del mar: ese bienestar incomunicable, esa sensación de voluptuosa angustia, por el que uno prefiere quedarse solo, sin hablar, escuchando lo que le fermenta por dentro."

la isla, giani stuparich