domingo, 28 de marzo de 2010

un oasi en el desert

sense triar el moment l'ànima em fa un pause
i, com puc, supero la situació amb cara de circumstàncies_
en aquests moments l'única cosa que vull és
desaparèixer,
confondre'm amb la meva pròpia birra,
amagar-me rere l'espatlla
del que tinc a la vora,
diluir-me entre
el_fum_del_meu_cigarro
com la Bruixa Dolenta de l'Oest.

sense triar el moment l'ànima em fa un off
i no puc evitar que la meva mirada es quedi
fixa en un punt_
el meu jo_amb un enigmàtic delit_
desallotja qualsevol món real
_i malgrat tot el que succeix al meu voltant,
els meus ulls s'aferren, rebels, a aquell punt.
amb la derrota assegurada_lluito
per tornar entre aquells vius tan aliens.

és llavors, en aquell desert, quan passo a ser
_de la manera més grotesca_
associable_
i es que fent veure que vull ser on sóc
em sento tan estúpida
com fent trampes al solitari_

per sort sempre hi ha un oasi
en el que beure_
on tot el que t'importa s'uneix
i ningú et demana explicacions_
ningú t'obliga a omplir els silencis,
ningú espera que el miris a cada brindis,
ningú t'exigeix que siguis com has de ser_

en ell tot em basta, tot ho tinc.

1 comentario:

cinta dijo...

besitos desde un oasi en mig de l'anti atlas (i sí... tinc miraculosament accés a internet jeje)