una setmana al límit de les meves possibilitats_
m'ha recordat com de bé estic quan estic_
una setmana d'angoixa, fred, nervis i pa dur_
a la fi_m'ordeno i em retrobo_hi sóc
i m'agraden les coordenades_
aconsegueixo gastar tots els bolígrafs vermells,
sóc capaç de mirar a ma mare als ulls i fer-me la forta,
resolc els dubtes que m'atormentaven les hores de feina,
amuntego pàgines plenes de paraules que ja em sé,
sé controlar el meu entorn sense mans,
i puc taral.larejar una cançó que ja no recordava_
2 comentarios:
oh.
i'm so proud, Saret.
enjoy.
Si no de qué...
un petó
g-multilingüe
no se si m'agrada més el post o la cançó. Però de tota manera és tot molt interessant. De vegades jo també sento alguna cosa semblant i el meu pare em diu que m'estic fent adult.k vagi tot molt bé.A10
Publicar un comentario