miércoles, 19 de marzo de 2008

el misteri de l'amor_joan miquel oliver

i gràcies per parlar-ne així,
tal com raja, tal i com vé,
sense pausa, sense màscara, sense silencis innecessaris,
sense dir allò_que_ja_no_vull_sentir, així,
de cop, sense mirar a cada banda abans de creuar,
sense esperar, vigilant de no deixar l'aixeta oberta,
tal i com esparava.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Hola txavalita :) Sóc l'Andreu i per fi et podré llegir. Salut i vagi bé a l'Empordà.