forces recuperades

si la fe mueve montañas, el amor remueve el alma

sense interrupcions

d'un dia per l'altre, hem passat a ser
les protagonistes (o personatges secundaris)
del guió dolent d'una tv_movie.
en un decorat de cartró pedra i malaltia
recitem diàlegs barats i, la majoria de vegades,
deixem que la nostra veu en off malaeixi
cada segon i cada minut d'aquesta pel·lícula dolenta.

el meu pare dorm i s'ha convertit en el leit-motive
dels nostres pensaments, dels nostres silencis,
dels nostres plans de futur_i no sabem
si a llarg o a curt termini_

el meu pare dorm i ha passat a ser un informe,
un cas, dos telèfons de contacte que no són ni el seu,
un cartell a la porta, l'ultima habitació del passadís.

els punts de gir es retarden,
recurs que fa que la tv_movie sigui encara pitjor
i com no hi ha dolent de la pel·li sinó intervencions al més pur
estil_belén_esteban, els protagonistes busquen
el seu antagonista en organs que no funiconen.

esperem que un final deus ex machina
ens porti a una pel·lícula millor.